Entre la bellesa i el dolor
Lluís Solà i Sala
Edicions 62, Barcelona, 2010
II-16
La pedra sonora, la pedra a l'intempèrie, la pedra on s’inscriu la pluja i el vent, el sol i la gebrada. La pedra que la mà contínua molina, que l'alè pinta i que la sal punyent furga. La pedra anònima, la pedra múltiple, la pedra de la cova i la pedra de l’aire. La pedra dorment, la pedra que dins les gerres de la nit madura, la pedra comuna, la pedra cega, brillant i transparent que dins la boca sura.
p114
III- 23
La pedra buida, la pedra ajaguda, en el cercle furiós inscrita, buida del que des de dins del seu cor endins la buida, a cada instant, fragment a fragment, àtom a àtom, so a so, buida del silenci fecund que dels quatre horitzons del seu domini intrèpid la fulmina. Buida la pedra.
p.123
El lloc fidel dins de L’arbre constant. Obra poètica II
Lluís Solà i Sala
Proa, Barcelona, 2003
XIIEscales infatigables de la mirada. Al primer esglaó la cara només és una cara. Al segon esglaó la cara és l’horitzó abrandat. Al tercer esglaó la cara és un estany impacient. Al quart esglaó la cara és un astre que no havíem vist. Al cinquè esglaó és l’altre riba de la teva cara. Al sisè esglaó és el bosc adormit abans que la nit hagi abandonat la terra. Al setè esglaó la car és el bosc transparent amb un àngel amb l’espasa encesa a l’entrada.