La lliça brutaAntoni Pladevall i Arumí
Galerada, Cabrera de Mar, 2001
[...] Els estius, potser perquè para menys per casa, en Miquel no turmenta tant els de casa seva. Era marrec marrec quan agafà el costum d’anar al riu a banyar-se una estona abans de dinar. Si no és un estiu sec, sovint ressegueix un tros de riu avall amb l’aigua fins als genolls, perquè s’estima més quedar-se en una gorga profunda que hi ha en un revolt, on se sent protegit pels oms, els verns i el matassar d’argelagues que creix a les dues ribes i pot, per tant, nedar sense gens de roba, nu de pèl a pèl.
L’abre constant. Obra poètica II. L’exili i la miradaLluís Solà
Proa, Barcelona, 2003
21
Immòbil a la riba immòbil,
mirant-nos
incansablement a la mirada,escoltant el riu
dins l’oïda silenciosa.
De pressa davallaven
les aigües,
de pressa i incessants.
No sabíem
de quina boca impacient
venien.
Rabents i sense parar
passaven,
impetuoses,
escumejant,
davant la riba muda.