Poemes de la secció “Riera Major” del Llibre Com si de sempre
Miquel Desclot
Edicions 62, Barcelona, 1994
Corrent vivífic, plasma de la muntanya
on conflueixen,
des de totes les venes
de l’organisme,
les olors i els murmuris,
els secrets tremolosos,
les visions captives
—peons de la memòria.Matriu de pedra grisa
per a les aigües àmniques
de la riera.
Terror de la fluència
que de sobte les xucla.
Les netes aigües que al rabeig ens perfeien
amb dits de terrissaire
avui hi xarboten,
tenyides de nosaltres,
una vintena volta.
Les cueretes
vetllaven la creixença dels joves músculs.
Els pollancs agitaven
promeses dringadisses.
Des de la riba,
ganivetes de roca
esperonaven
la descalça nuesa
dels turmells indecisos.
Les aigües roges
que la tempesta aviva
tot just revénen
a la trama d’artèries
on les tempestes coven.
Per l'escomesa
dels nostres dits frisosos
de robinsons imberbes,
la tendra escorça
de l'acàcia rugosa
s'esberlava amb l'estrèpit
de la ruïna
per omplir la ribera
d'una olor embogidora
de regalèssia
-olor àcida i pura
de ritual atàvic
de mort i vida.
La mateixa aigua
que nodria de somnis
l'adolescència
infantà la cintura
del cos edènic
que ara viu de memòria.
Gira la mola,
empesa per la fúria
del corrent jove,
entre parets palpades
per vetustes penombres.
Fa una pols fina
amb totes les engrunes
que la riera
servava, condormides,
entre còdols i molses.
I l'aigua se l'emporta,
dissolta en els reflexos.
Fontclara, estiu de 1992