Puiglagulla

 
Les gestes essencials
Anton Carrera
Paraula Menor (1979)


Puiglagulla
Rost ensagnat d’argila, cimadal,
palau d’ocells vetllant fresses llunyanes,
indrets d’obaga, recs només remor
i tremolor de pètals a les branques.
Per laberints d’escorça sortiré
amb un buirac de brins a encalçar l’aire.
Treva del vent, silenci adolorit,
breu contrapunt de fulles a la dansa.
Clapa de llaura, terra a punt de gra,
reclama el gest rabent i la mirada!
Revé l’oreig que munta pels barrancs
i torna  tot l’herbei a batre d’ales.
Frescor de cova feta d’entrellum:
Al clot de pedra cauen cristalls d’aigua.
S’ajoca l’or, esment de capaltard,
Llençols de boira colguen l’ampla Plana.