L’home de Sau Jaume Cabré
La Galera, Barcelona, 1985
Quan el dia s’aixeca fes i amb la cara tan neta, dóna gust de pedalejar fort i deixar que els pulmons s’emplenin amb tot l’aire del món. En Pau i la Berta havien dit als de casa que marxaven d’excursió. Els havia faltat temps per agafar la bicicleta i enfilar cap el Cingle. En arribar a la Vileta Xica, a mitja hora del poble, el camí es convertia en un record boirós de senderol, ple de sots, roderes fetes per l’aigua, herbots que ningú no s’havia amoïnat mai a tallar, i s’enfonyava dins del bosc cap a la paret roja, impressionant i alta del Cingle Vermell, un conglomerat que sobresortia més de cinquanta metres per damunt del bosc. Aquella roca tenia la cara afaitada i lluïa un barret verd de roures i matolls al capdamunt. [...] I dit i fet, ara un pas, ara l’altre, baixaren Fins a la font del Raig, en silenci, submergits en els pensaments més foscos i cantelluts que es podien imaginar.
El volcà
Anna Dodas i Noguer
Edicions 62, Barcelona, 1991
[III]
les venes treballosament empenyen
una sang vermella i espessa
lenta
segueixen els miners
les vetes d’ulla i la pols
per dins les mines
al fons del laberint
en cavernes d’altres sines
se sent glatir el gran cor
el cor de la pedra del terra
L’home de Sau
Quan el dia s’aixeca fes i amb la cara tan neta, dóna gust de pedalejar fort i deixar que els pulmons s’emplenin amb tot l’aire del món. En Pau i 