De Folgueroles a TavèrnolesPilar Cabot
[...]El poble de Tavèrnoles que, anys avenir, havia de ser el meu poble, vaig descobrir-lo en una de les nostres excursions. Des de Folgueroles enfilàrem cap a la Damunt i, d’allí, travessant el tradicional caminet fel mig del camp del Pou, vàrem entrar al bosc de l’altre banda fins a trobar les escales que baixen directes a la casa i la font dels Foquers, ja a Tavèrnoles. El campanar, el minúscul poblet arrapat al turó, la fonda vegetació, un silenci guarnit d’ocells.
Visc l’ombradiu i el sol
En l’escenari roig
De les cingleres;
Visc la història que sura
A les arrels dels roures;
La remor d’unes aigües
Que neguen fondes valls;
Els camins que s’endinsen
Als paratges íbers.
Visc una terra antiga.
