Mercè Boletaire
Mercè Torrents
Lumen, Barcelona, 1984
[...]-A veure, Mercè, si m’escoltes bé. Heu d’anar fins a la font Trobada i, agafant el camininet de l’esquerra, pujar cap al Masdencoll per arribar a Puigtinyós. Aleshores travesseu el collet de les Valls i arribareu a l’obaga. Per allà ja podeu començar a buscar. Aneu fent i quan arribeu al gorg de Llitons, el travesseu i continueu buscant entre la vorera del torrent fins a mitja vessant de Sant Llorenç. ...[...]Quan ja feia una bona estona que corrien i els cistells i els bolets i els vestits pesaven qui-sap-lo- de tan amarats, van arribar a la palanca del gorg de Llitons. Eren mitja dotzena de boscais, travats amb gleves i travessats sobre el torrent, aprofitant uns esqueis a la roca. Al costat esquerre, la roca feia una balma que, als nostres boletaires, els va semblar un bon recer per aixoplugar-se i deixar passar la pluja. ...
Cims Pensamenters
Perejaume
Edicions Polígrafa, Barcelona, 2004
D’entre aquells llocs posats sota l’advocació d’un autor, Folgueroles és, sense cap dubte, un dels més incontrovertibles. Tot el terme constitueix la paleta dels llocs de Verdaguer amb el gorg profund i negre de Nitons, que és el forat que hi ha per passar-hi el dit i tenir el terme agafat a la mà. Lloc i autoria, verdegueritat i Folgueroles, obra i geografia, grandiositat i petitesa, terra natal i terra estranya, s’aglutinen i mesclen de cara a constituir, més tard els seus casolaníssims punts de comparança amb no importa quina cosa, distància o magnitud.